Anònim: “El millor d’ANIMA és que sempre que entres per la porta el primer que trobes és un somriure”

El càncer és una malaltia que hui està prou o massa en augment en quant a nombre d’afectats. De sempre ho hem anomenat en por, veu baixa i amagant-ho pensant que és igual a mort.

Des de que n´hi ha associacions i ací en tenim una, podem parlar amb altres persones que o be ho han patit  o estan en procés, compartint experiències, pors, coneixent altres teràpies complementàries, canviant els hàbits d´alimentació, o simplement escoltant, perquè no sols repercuteix al malalt, sinó també als familiars.

Tot açò recolzat per persones que han viscut de prop la malaltia directa o indirectament.

Tots els dies hi han accidents de cotxes i de vegades les seqüeles que son molt mes grans i per això no ens quedem a casa ni deixem de conduir.

Com totes les malalties greus produeixen molta angoixa, tristesa, preocupació i no es veuen les coses amb caritat (et bloqueja). A tots ens ve gran i el mon ens cau als peus.

Quan arriba dimecres i passem una estona xarrant, compartint o simplement escoltant, et trobes millor, mes relaxat, no estem soles, som molta gent y la diferencia de la persona que va arribar el primer dia a quant porta un temps es molt notable, se la veu mes contenta, amb il·lusió i ganes de fer coses i ajudar als altres.

El millor de tot es que quan entres per la porta de l´associació es que sempre trobes una somriure.

Gràcies ANIMA per estar ahi.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *